30/09/2020

Amb el lema “Salut mental i benestar, una prioritat global”,  entitats i institucions del territori impulsen aquest mes d’octubre diversos actes amb l’objectiu de sensibilitzar a l'opinió pública sobre la importància i les conseqüències personals i socials de les diferents problemàtiques en salut mental

El 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental amb la finalitat de sensibilitzar a l'opinió pública sobre la importància i les conseqüències personals i socials de les diferents problemàtiques en salut mental. Un any més, Manresa se suma a la commemoració amb una programació d’actes oberta a tothom i amb la col·laboració d’entitats del territori vinculades a la salut mental.

Els detalls de la programació els han donat a conèixer avui la regidora d'Acció i Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa, Mariona Homs; i la regidora de Ciutat Saludable, Maria Mercè Tarragó. L’acte ha comptat també amb la presència de persones representants de les entitats organitzadores: Núria Serra (Ampans); Montse Manresa (Activament Catalunya Associació); Alba Ruiz (Residència la Sardana-Mutuam); Montse Roldán (Centre de Dia Althaia); Glòria Tort (Mosaic); Anna Puigdellívol (Salut Mental Bages); i Angelica Cuadros, Elisenda Solsona i Arantxa Pons (Ajuntament de Manresa).

La salut mental no és només l’absència d’un trastorn mental. L’OMS la defineix com un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat.

Aquest any la Federació de Salut Mental de Catalunya ha escollit el lema: “Salut mental i benestar, una prioritat global”. És important parlar de benestar i salut mental amb la situació actual. Segons un estudi vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya, la salut mental del 46% de les persones espanyoles està en perill arran de la Covid-19, i 6 de cada 10 es van sentir deprimides durant el confinament. La crisi sanitària i l’econòmica que se’n deriva ha posat en risc la salut mental de la societat i, en particular, la d’aquelles persones que ja tenien un diagnòstic de salut mental.

L’abril de 2018 el Ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar el dictamen sobre l’impuls i dinamització de la Taula de Salut Mental de Manresa.

La Taula de Salut Mental de Manresa, creada l’any 2018, es constitueix com un espai de coordinació i de treball col·laboratiu entre tots els agents que treballen en salut mental al municipi de Manresa amb la finalitat de definir accions de millora a nivell local que permetin donar resposta i millorar la salut mental al territori. Mitjançant la participació activa de tots els agents es decideixen quins són els objectius a treballar i la metodologia a emprar.

Programa d’actes

Divendres, 2 d’octubre a les 18 h.

• Contes certs o incerts. A càrrec de Rosa Fité.

A partir de 3 anys. Cal inscripció prèvia.

Sala Infantil de la Biblioteca del Casino.

Dimarts, 6 d’octubre a les 19 h

• Xerrada: Salut Mental en temps de COVID-19

A càrrec de la Dra. Àurea Autet i la Dra. Meritxell Viladrich de la Fundació Althaia.

Retransmissió en directe  a la Sala Tallers de la Biblioteca del Casino. Cal inscripció prèvia.

Dimecres, 7 d’octubre

A les 12 h

• Acte commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

Lectura de Manifestos elaborats per diferents serveis i entitats de Salut Mental.

Plaça Major.

 A les 18.30 h

• Club de lectura virtual sobre l’àlbum “Ànima perduda”.

A càrrec de Pep Molist. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca del Casino.

Dijous, 8 d’octubre a les 19 h

Projecció del documental ZAURIA (K).

Preu entrada: 3 euros. Anticipades a www.kursaal.cat  i 30 minuts abans.

Auditori de la Plana de l’Om.

Un documental revelador que, des d'una perspectiva de gènere, reflexiona sobre la visibilització dels transtorns mentals a partir de l'experiència de nou dones.

Un treball que pretén visibilitzar la relació entre els processos de psicopatologització i la condició de gènere i interpel·lar l'imaginari entorn dels malestars psicoemocionals / diagnòstic / salut mental mitjançant la narració de diferents experiències reals, utilitzant expressions artístiques com la narrativa, la il·lustració i la poesia. Vulnerabilitat, cures, malestars, col·lectivitat, marges, gènere... Com entenem la bogeria.

Del 5 al 18 d’octubre.

Aparador de Salut Mental

A la Biblioteca de l’Ateneu Les Bases.

Aquest any, a causa de la situació sanitària hi ha activitats que no s’han organitzat, com la Mostra d’entitats de salut mental que ja es va fer l’any passat i on es realitzaven activitats infantils, tallers, mostres de productes... Així i tot, hi ha centres que, a porta tancada, realitzaran activitats amb els seus usuaris per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental. Un exemple és la Llar-Residència La Sardana que durant tota la setmana organitza diverses activitats: Penjada de missatges de sensibilització, taller d’elaboració d’un cartell pel Dia Mundial pel balcó del centre, xocolatada,...

Des d’Activament Catalunya, el dissabte 10 d’octubre a les 18 hores, organitzen un Recital Poètic i Musical ( en línia), les persones interessades en assistir ho poden fer a través de l’enllaç https://meet.jit.si/Recital-poètic-musical

Estudi per mesurar intenció de conducta de la població de Manresa cap a les persones amb problemes de salut mental

Durant els actes del Dia Mundial de la Salut Mental de l’any passat, es va dur a terme un estudi per mesurar la intenció de conducta envers les persones amb problemes de salut mental (PSM) a la ciutat de Manresa mitjançant l’escala RIBS (puntuació màxima és de 20 punts la qual indica una intenció de comportament menys estigmatitzada). Concretament, l’eina recull la predisposició de la persona a: a) viure amb algú amb un PSM; b) treballar amb algú amb un PSM; c) ser veí o veïna d’una persona amb un PSM; d) continuar la relació d’amistat amb un amic que tingués un PSM.

El projecte d’investigació es va desenvolupar en les diferents Àrees Bàsiques de Salut de la capital del Bages. Al mateix temps, també es va fer difusió per WhatsApp amb l’objectiu d’arribar al màxim de gent. Es van recollir dades de 586 persones majoritàriament del Bages (69%), en una forquilla d’edat entre els 30 i 64 anys (77,4%) i amb una presència femenina del 76,6%. Aproximadament el 50% de la població contactada ha manifestat tenir relació amb persones amb PSM en les quatre situacions analitzades. La predisposició a compartir espai amb persones amb PSM ha obtingut un percentatge elevat de respostes afirmatives. Així, el 90% exposa que no presentaria cap problema en seguir una relació d’amistat amb una PSM. Respecte a la intenció de treballar amb algú amb PSM, el 70% mostra la seva predisposició. Aproximadament el 68% manifesta la seva voluntat a ser veïna d’una persona amb PSM. Tan sols, la voluntat a viure amb alguna persona es troba en valors per sota del 50% (en aquest ítem s’observa un 47% d’indecisos). Aquests valors no han presentat diferències significatives en cap de les variables analitzades: gènere, edat, ocupació i estudis.

Podem concloure que els resultats obtinguts mostren una intenció de conducta poc estigmatitzant de la població del Bages cap a les persones amb PSM.